Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Manuel Sacristán (1925-1985) fou la figura més eminent de l'oposició intel·lectual a la dictadura a Catalunya. El seu marxisme revolucionari i crític, intenta una síntesi amb l'ecologisme, el feminisme i el pacifisme. Va ressaltar la transcendència filosòfica dels problemes ecològics. Com a professor, filòsof, escriptor i traductor contribuí a la difusió dels principals corrents d'inspiració científica.
Ex-libris MSL
Archivo del blog
-
▼
2008
(74)
- ► septiembre (12)
-
▼
febrero
(21)
- Homenatge. Sabadell, 24/10/1985
- Necrològica. Diari Avui, 29/08/1985, pàg. 26. Rafa...
- Carta a Eloy Fernández Clemente (30/6/1985)
- Teoria general del método. Programa. Curso 1972/73
- Programa de "Metodología de las ciencias sociales"...
- Josep M Orta. Sacristán, Avui, 1/07/1980
- Medicina entre arte y ciencia 1963
- Tres notes sobre l'aliança impia (1961)
- Nacionalismes ibèrics (desembre 1984)
- Què fer?
- Karl Marx. Article per a Universitas (21/11/1973)
- NOTA SOBRE EL PLAN DE ESTUDIO DE LA SECCIÓN DE FIL...
- Sobre el sentido de la reivindicación laboral de l...
- Pròleg d'Aventuras de Telémaco de Fenelón (1954)
- Marie Curie (1867-1934) i Bernardino Ramazzini (16...
- Comunisme
- Rudolf Virchow (1821-1902) i Denis Diderot (1713-84)
- Para leer el Manifiesto Comunista (1972)
- Un apunte acerca de la filosofía como especialidad
- Laye 19, Maig-Juliol 1952
- La filosofia social a Catalunya
No hay comentarios:
Publicar un comentario